dimarts, 17 d’abril del 2018

Fill meu


S’obre la porta i entra un aire ple de fum de tabac, olor a drogues i pudor a alcohol , puja per les escales i es deixa caure al llit. Quan la casa torna a estar en silenci m’aixeco del llit, s’ha deixat la porta oberta com sempre que torna de alguna festa i s’estira quan està a punt de creuar la línia del coma. Encara penja en la paret una foto vella i el somriure innocent de aquell nen em fa tenir clar que no s’ha de abandonar mai la tasca ni l’esperança i que, un dia, el meu fill tornarà.