No és usual en mi entrar en una biblioteca. Tinc pànic al
silenci. Aquell dia, obligat per la
necessitat d’informació pel treball de recerca, vaig
endinsar-me en aquell silenciós món. Només entrar, vaig sentir com el silenci
em paralitzava. Per batre’l em vaig posar els auriculars i m’hi vaig submergir.
Mogut pel ritme de la música, vaig començar a colpejar la
taula. De cop la biblioteca va començar a sonar com una
orquestra on els objectes eren els protagonistes. De fons un shh, i de nou
silenci.