Va
ser un canvi brutal, del menjador fins al meu llit, m'acabava de llevar,
amarrada a la meva suor, sentia aquella punxada al pit que era habitual en mi i
no parava de repetir i memoritzar fins que em va quedar gravada a la ment la
frase que em va dir: pobre és aquell qui rep i no dóna. Altre cop, era ell,
havia tornat a aparèixer en el meu somni, però aquest cop era diferent, no reia
ni xerrava, sinó que parlava tranquil·lament, donant-me una lliçó. Allà vaig
saber qui era i a què es referia.
