Parlàvem cada dia, sí, però jo el que volia era tocar-lo, ajuntar-nos i formar un eclipsi. I sí, ja ho sé que pobre és aquell que rep i no dóna però, per què voldria jo compartir-lo? Mira, t’explicaré un secret. A vegades sóc un xic pilla i suborno als núvols perquè posin el dia gris i no ens puguin veure els de baix. Llavors vaig ràpid fins a ell i li faig un peto d’aquells tan bonics i torno per seguir il·luminant la nit. Estic cega, el Sol m’hi ha deixat. La lluna és cega, sí.
