- Jo mai mai t’he desitjat per sempre al meu costat, dic. Ella, la Sònia, beu, jo també, i ens mirem. Tots ens miren i riuen. Li toca a la Carla: - Jo mai mai he pensat que la Sònia hauria de deixar l’imbècil d’en Carlos i estar amb en Jordi- diu, i em mira i somriu. Tots riem, ens mirem i bevem. Li toca a la Sònia: - Jo mai mai he pensat que l’amor mou i el temor retreu,... Però ja no tinc por! – em mira i beu. Tots callen i jo em congelo. Però ja no tinc por. La miro i bec.
