La meva àvia sempre deia que pobre és aquell qui rep i no dóna, quanta raó que tenia. Jo no me l'escoltava gaire i potser ho hauria d'haver fet, perquè quan les coses van anar maldades, jo que no havia compartit mai res amb ningú i sempre havia rebut de tothom, vaig començar a quedar-me sola. Ja ningú no volia estar amb mi. Llavors la ràbia es va apoderar de mi i vaig perdre els amics que tenia. Potser ells no tenien de tot, com jo, però es tenien a ells i eren feliços. Jo estava sola.
