Definitivament estan fets l’un per l’altre. S’adoren,
s’estimen, es desitgen, però mai s’ho han dit. De petits eren veïns, més tard
companys a l’escola, després, mentre estudiaven, van compartir pis a Barcelona,
però mai res. Així és com l’amor mou, el temor retreu i el silenci parla. Ara
ell, en Roc, té dues filles i ella, la Mel, s’ha casat fa poc amb un noi
australià. Sovint es creuen a Plaça, es miren, somriuen i es diuen adéu. I
marxen pensant què hagués passat si... Però mai ho sabran.
