Per l'esquena, a traïció: l'amor, perdut; el desig, abandonat al ras. Dins seu sols un vent glaçat i hostil l'empenyia a l'exili. creuà aiguamolls, vorejà carenes i desfilà senders. Allà, ben lluny, descobrí que llegir és una aventura, i els llibres, l'enllaç místic amb la natura salvatge que l'acollia. Passaren set llunes i dues estacions quan s'adonà que el dolor havia cicatritzat. La claredat del nou dia insinuava el camí, era hora de tornar al vell paisatge, aquest cop, amb uns altres ulls.
