—Ara digueu: “Ens mantindrem fidels…”. Deixem-ho córrer, sona massa
forçat. No em presento al càsting i ja està!
—Home, Nil, és una oportunitat
única, fa temps que assages aquest poema.
—Em falta embat.
—Embat? Si ja parles com un poeta,
ho faràs de conya.
L’Anna li estampa un petó als
llavis i marxa corrents a la feina. En Nil es posa davant el mirall i continua:
“Ens mantindrem… fidels… per sempre més…
al servei d’aquest…”. Se li neguen els ulls, mai no s’ha sabut mantenir
fidel en res.
